Maria, Regina dil s. Rusari, ils 08.10. 2023
Fiasta da perdanonza da Nossadunna dil cuolm Carmel, ils 25.06.2023
Fiasta da natalezi da sur Giusep Venzin sin siu 75avel anniversari, ils 11.06.2023
Il Chor baselgia da Breil ha visitau siu anteriur plevon sur Giusep Venzin che ha festivau la dumengia, ils 11 da zercladur 2023 siu 75avel natalezi. Ensemen cul Chor mischedau Medel han els embellau la sontga messa. Silsuenter ha la suprastonza da pleiv Medel/Lucmagn organisau in apero.
Sontgilcrest, gievgia, ils 08.06.2023
Reginas Val Medel 2023
Baselgia a Curaglia:
Baselgia da Sontgaclau
La baselgia da Curaglia ei dedicada a Sontgaclau, uestg da Myra, stat el pli grond vitg dalla Val, mo ei tuttina buca la baselgia parochiala dalla pleiv. Gia el temps mediaval, entuorn ils onns 1200, veva Curaglia ina caplutta. Ina tala ei era vegnida spazzada e reconstruida all'entschatta dil 16 avel tschentaner. Menziunada vegn ella denton per l'emprema ga en in protocol da visitaziun digl onn 1658. Da gliez temps fuva Curaglia, ensemmen cun Mutschnengia e Soliva, gia ina caplania cun agen spiritual. 1667 ei quella caplutta vegnida renovada ed oravontut engrondida. Il vegl altar gotic ei vegnius cumpletaus entras dus altars laterals, pustai vid las preits dretg e seniester avon il chor. Era il clutger ei vegnius alzaus. Ulteriuras engrondaziuns dalla baselgia ein succedidas els onns 1902/03, e puspei 1943/44 cun la spazzada dallas preits lateralas dalla nav e l'annexa da duas ulteriuras navs cun novs mirs exteriurs. Ad ina davosa restauraziun ed engrondaziun ei la baselgia dalla vcaplania vegnida suttamessa ils onns 1970/71. Lu ei la nav principala aunc vegnida prolungida per in artg oradem baselgia. Cheutras ei il diember dils plazs da seser vegnius augmentaus da 285 sin 400. Cun quella restauraziun ei in bi arviul dalla nav, baghegiaus en artgs miez rodunds, vegnius allontanaus e remplazzaus entras in sempel plantschiu su da lenn.
Il chor, alzaus per treis scalems naven dalla nav, sepresenta aunc oz en siu stil gotic d'origin, cun in arviul che'ei decoraus cun picturas baroccas, in madagliun cun il maletg dall'encorunaziun da da Maria ed ulteriuras illustraziuns dils quater evangelists, mintgin cun siu attribut ( Mattiu cun in aunghel, Marc cun in liun, Lucas cun in bov e Gion cun in tschéss). En ina nischa digl arviul dil chor ha il pictur Rüegg da Rorschach dedicau in fresco a s. Clau e sontga Lucia ( 1727). Era il frontispezi egl artg dil chor ei ornaus cun in imposant fresco dil medem pictur e representa il giuvenessendi.
Igl altar grond, ei construius denter 1510-1520 en stil gotic-tardiv d'artists ord il sid dalla Germania. Oriundamein eis el staus ina lavur d'entagl. Entuorn ils onns 1670 eis ep per part vegnius midaus giu, barochisaus e suleraus. Danivamein restauraus e midaus eis el vegnius 1906/07.
Il tabernachel ei circumdaus d'ina roscha sogns e sontgas. El center dil retabel, gest sur il tabernachel ei Nossadunna cun igl affon Jesus. Da sia vart dretga vart Sontgaclau, il patrun-baselgia e da vart seniastra da Maria sontga Brida. Las alas digl altar ein davon e davos ornadas: davon seniester cun sontga Barla e dretg cun sontga Catrina; davos seniester cun il maletg digl arzaunghel d'annunziaziun che cumpara a Maria e dretg Maria en posa d'oraziun.
Ils dus altars laterals avon il chordretg e seniester en las navs lateralas ein vegni scaffi entuorn ils onns 1600. En lur gebels ein statuettas gotitardivas tschentadas, seniester sontga Dorothea e dretg sogn Bistgaun.
Clutger e zenns: Igl onn 1924 han ins sanau il clutger ed ornau el cun ina ura-baselgia. Il medem onn ein era ils zenns novs vegni culai e montai. Ils 6 d'october 1924 ha igl uestg Georgius Schmid da Grüneck, asistius dil plevon Tumaisch Berther e dil caplon Gion Battesta Sialm,benediu ils treis zenns novs culai e furni dalla firma Guglielm Egger da Staad sper Rorschach.
Postaus oradem baselgia
Baselgia Platta
Igl emprem document historic che menziunescha la baselgia da s. Martin a Platta porta il datum da 1338. Da gliez temps udeva la pleiv da Medel cun in agen spiritual sco filiala tier la pleiv da Musér.
Per decret dils 6 d'avrel 1456 ha papa Calistus 3 incaricau igl uestg da Trient da declarar la caplutta da s. Martin enta Medel sco baselgia parochiala. Quei document original, ina pergameina scretta en latin, sesanfla egl archiv parochial dalla pleiv da Medel. Ils parochians da Medel ein denton restai vinavon subordinai alla pleiv da Mustér, quei tochen 1500, igl onn che la Val Medel ha definitivamein survegniu il status d'ina pleiv autonoma cun in agen plevon.
Schegie che la baselgia vegn menziunada per l'emprema ga 1338,san ins quintar cun l'existenza d'ib sanctuari ( caplutta) a Platta gia en l'epoca romana ( denter 900-1250). Aunc oz dat oravontut la tuor romana veseivlamein perdetga d'in tal anteriur sanctuari. Quei vegn plinavon documenta entras duas scuvertas ord igl intern dalla baselgia hodierna. A caschun dalla gronda restauraziun, exequida ils onns 1954/55, ei ton ina pintga apsida secundara ( pign arviul lateral) ord il temps roman-tumpriv vegnida scuvretga, sco era in vegl fresco vid la preit cul maletg d'in plevon e decan Plebanus BURCHARDUS. In document da 1203 menziunescha quei tal sco PLEBANUS ( v.d: plevon) dalla gronda pleiv da Mustér, che cumpigliava da gliez temps era ils parochians da Tujetsch e da Medel. Quei fresco ei deplorablamein vegnius repicturaus e per gronda part schizun devastaus igl onn 1510. In ulteriur indezi per ina veglia baselgia ei il stil architectonic dalla tuor, che muossa anavos el temps roman.
La baselgia hodierna: Duront ils emprems tschentaners da sia existenza fuva la baselgia da Platta buca schi gronda sco oz. Ella veva mo treis altars. La baselgia actuala va, en sia grondezia, siu stil baroc e cun ses 5 altars, anavos els onns 1743/44 ch'ella ei vegnida engrondida e rastaurada. Quella restauraziun ei da sias uras vegnida iniziada tras il plevon sur Gion Capeder, e sia consecrada ils 10 da settember 1744 tras uestg Joseph Benedict, barun de Rost. Il crap fossa da sur Gion Capeder sesanfla oz ordem baselgia vid il mir cun l'inscripziun:
CAU EI SETRAU
IL REV:SIG:SIG:CAPEDER
STAUS VICARY 23 ONS FARRER 32 ONS
VGLS 56 MORTS IL ON 1762 ILS 10 DE IENER
DIEUS HAGI SIA OLMA
ROGEI PER EL VUS CHE LEGIS QUEI
DIAUS DETTI IL RUAUS.
Igl intern dalla baselgia barocca secumpona oz d'in grond chor, 5 scalems pli ault che la nav ordvart lada cun in plantschiu su en treis artgs. 5 finiastras rodundas egl arviul rodund dil chor e mintgamai 3 talas per vart ella nav, procuran ensemmen cun las grondas finiastras dalla nav e dil chor per ina buna illuminaziun dalla baselgia.
Igl altar grond en lenn ( che remplazza il vegl altar gotic-tardiv da 1510-ussa a Curaglia/oradem-baselgia) ei vegnius construius igl onn 1760 e sepresenta en fuorma stilisticas dil rococo. Ina hipotesa dètg plausibla declara quei altar per ovra ord il luvratori da Johann Ritz da Selkingen el Valeis; buca ch'el sez ( ch'ei morts 1729) vess scaffiu quei altar, denton eis ei pusseivel che siu fegl ni era in da ses successurs ha fatg quei. Igl antipendi dalla mensa muossa sogn Martin cun in rugadur. Sin la mensa ei il tabernachel tschentaus e sin quel ina disposiziun cun 4 pintgas colonnas e figurettas d'aunghels al pei d'in crucifix. Sur la predella sesaulzan 6 grondas colonnas surdoradas,en lur miez ina statua da sogn Martin, en grondezia bunamein naturala, sco uestg cun virga (fest d'uestg) e mitra. Sogn Martin, ch'ei era patrun dalla pleiv, ei staus il tierz uestg da tours, en Frontscha. El ei in dils pli populars sogns dalla Baselgia e vegn per ordinari mussaus sco schuldau a cavagl, ed in rugadur, cun il qual el parta siu manti.
Dalla vart digl altar grond ein reliquiaris pustai, e sin quels dus retgs. La garnitura sisum il retabel ha ina finiastra rodunda che vegn enramada d'ina gruppa trinitara ( Diu Bab,Cristus ed il Sogn Spert). Dretg e seniester ein statuettas dils sogns da Mustér, sogn Placi e sogn Sigisbert.
Ils dus imposants altars laterals da 1744 ein plazzai dretg e seniester vid las preits davontier dalla nav. Els enrameschan mintgin ina statua da Nossadunna, igl altar dretg ina Pietà ( Maria cun siu fegl prius giu dalla crusch), ed igl altar seniester Maria cun igl affon Jesus. Ils dus altars van stilisticamein bein a prau cun igl altar principal e fuorman cun quel ina biala unitad.
Caplutta Mutschnengia
Caplutta da s. Bistgaun
Enamiez il vitget da Mutschnengia sesanfla la caplutta da s. Bistgaun. Tenor veglia tradiziun duei quei esser il pli vegl sanctuari enta Medel. Quei corrispunda denton buca alla verdad, demai che ton Platta sco era S. Gagl ein stai loghens cun ils emprems sanctuaris en la Val. Era l'existenza d'in santeri a Mutschnengia severifichescha buc. A caschun dalla renovaziun da 1927 han ins bein anflau differenta ossa humana. Mo quella deriva dil temps dalla muria gronda, che ha giu liug igl onn 1584 sin 1585. Ins suppona che la caplutta ha in connex cun la muria, demai che sogn Bistgaun e sogn Roc valan per ils protecturs dalla muria e dallas malsognas contagiusas.
Gia entuorn ils onns 1500 veva Mutschnengia in'atgna caplutta. Menziunada vegn ina tala l'emprema ga en in document da 1546. L'annada 1610, nudada ordaviert sur la porta d'entrada, sereferescha sin ina reconstrucziun dalla caplutta. Gia duas gadas duei quellas esser stada barschada giu, la secunda ga entuorn 1723.
Igl onn 1927 han ils vischins da Mutschnengia restaurau lur caplutta e pagau tut cun atgnas forzas finanzialas. Las giuvnas mavien giu Rein-miez e purtavan si en sacs il sablun per la restauraziun. A caschun da quella restauraziun ei igl anteriur pierti dalla caplutta vegnius remplazzaus entras in sempel caplut, seniester igl esch-caplutta.
Nav e chor: L'entschatta dil 18 avel tschentaner ha il pictur Jakob Rieg sa Sumvitg decorau nav e chor sco era ils dus arviuls cun picturas muralas. Las picturas muossan ils evangelists ( egl arviul dil chior), ils gronds docturs dalla Baselgia ( en las lunettas dalla nav) e l'encorunaziun da Maria ( medagliun egl arviul dalla nav). Igl artg dil chor ei decoraus cun maletgs dils sogns patruns dalla caplutta, seniester vsogn Bistgaun e dretg sogn Roc. Las preits dretg e seniester dalla nav ha igl artist embelliu exclusivamein cun dunnas sontgas, da mintga vart quater. Seniester: s. Lucia, s. Barla,s.Helena e s. Marta. Dretg: sontga Apollonia ( Balugna), s. Gada, s.Margreta,s. Rosa.
Altar: El chor dalla caplutta stat bein in dils pli custeivels altars enta Medel. Quei altar gotic, dil gener tripticon ( altar cun alas) ei vegnius renovaus 1926 da Söckli da Stans. El ha restaurau quel aschia ch'el sepresenta oz puspei sco el ei vegnius scaffius 1605 da Hans Jakob Greutter.
Igl antipendi muossa la figura plastica dil sogn patrun Bistgaun, enramaus da frastgas ed iuas dad aur. La predella representa dus aunghels che tegnan il sudari ( piez da s. Veronica). En la part centrala dil tripticon ha igl artist tschentau in bi crucifix gotic cun Nossadunna dallas dolurs e sogn Gion sper la crusch. Plinavon vegn il crucifix flancaus da sogn Bistgaun e sogn Roc. Las duas alas digl altar muossan quater reliefs tagliai en lenn cun motivs dalla via dalla crusch. Da vart dado sin las duas alas ein quater maletgs dils gronds docturs dalla Baselgia: Ambrosi, Augustinus,Geronimus e Gregori il grond. Ina statuetta en stil gotic-tardiv fuorma la cruna digl altar. Ei setracta da sogn Martin a cavagl, ina statuetta che udeva oriundamein tier igl altar principal dalla baselgia parochiala a Platta, igl altar che sesanfla dapi 2016 en la baselgia da Curaglia.
Caplutta Biscuolm
Caplutta da s. Brida
La caplutta da Biscuolm, al pei dil Muraun, ei baghegiada 1620 en honur das. Brida e s. Barla. Ton il maletg digl altar sco era il zenn ein signai cun quella'annada. Menziunada vegn la caplutta en in protocol da 1658, sut il tetel Sontga Brida. Renovada ei la caplutta vegnida 1938 e puspei 1985 ( niev tetg da stuors) e 1987 egl intern. Biscuolm fuva in uclaun habitau tochen entuorn ils onns 1920.
Caplutta Pardé
Cuntegn suonda
Caplutta Fuorns
Cuntegn suonda
Caplutta Soliva
Caplutta da sogn Pieder en cadeinas
Il pli vegl mussament per l'existenza d'ina caplutta a Soliva ei il zenn signaus cun l'annada 1609 e l'inscripziun " SANCTI PETRI ET PAULI ORATE PRO NOBIS". Menziunada vegn la caplutta per l'emprema gada en in protocol da visitaziun digl onn 1658.
Sur la porta ordaviert dalla caplutta fa in bi maletg beinvegni al viandont ch'ascenda il crest. Il maletg mural raguenta dalla fuigia da s. Pieder ord perschun, ferton che la schuldada cupida ( da leger en la bibla,fatgs dils apostels 12,1-10). Quei maletg ei vegnius malegiaus igl onn 1844, ni silmeins vegnius discruvetgs quei onn.
Ina sempla nav cun paucs bauns ed in pign chor, alzaus ora per in scalem, fuorman igl intern dalla caplutta. Igl arviul ei decoraus cun picturas da frastgas e verdins, sco era cun in fresco vche muossa i8ls apostels Pieder e Gion cun in rugadur avon il tempel. Il schirau damonda per in'almosa e s. Pieder rispunda: Aur ed argien hai jeu buc, mo quei che jeu hai, vi jeu dar a ti: El num da Cristus da Nazaret , leva si e va. Quei maletg sigl arviul ei circumdaus da 4 medagliuns. En las 4 ramas stattan plaids: iustitia, prudentia, temperantia e fortitudo. Quei ein las schinumnadas vertids cardinalas, dalla giustia,prudientscha,tempronza e fermezia. Ellas ein era las forzas e habilitads fundamentalas per dar damogn als empruaments da nies viadi terrester. Duaspintgas statuas, fermadas dretg e seniester digl altar, ein dedicadas a s. Paul e s. Valentin.
Il maletg digl altar representa duas gadas s. Pieder: inagada en perschun cun in aunghel ed a moda arcaica-simultana era la fugia da s. Pieder ord perschun-v.d. duas gadas la medema persuna en in maletg. Quella versiun da represenraziun simultana era fetg derasada da quei temps. Il maletg ei signaus da Johann Christoph Guserer, il pictur dalla cuort episcopala da Cuera,e datescha digl onn 1686.
Sil tetg a duas alas sesaulzan in pign clutger che porta il zenn. La caplutta ei vegnida restaurada ils onns 1939 e 1978.
Caplutta Pali:
Caplutta da s. Giusep
En la fracziun da Pali che fuva pli baul ( tochen 1917, igl onn che l'acla ei vegnida destruida d'ina lavina) sur onn habitada dat ei oz mo aunc enzacons clavaus ed ina caplutta, dedicada a sogn Giusep. Fundada de'in cert Martin da Pali eis ella vegnida baghegiada entuorn ils onns 1690- il zennet datescha da quei onn.
A caschun d'ina restauraziun interna , exequida igl onn 1941, ein eras ils maletgs ed igl altar vegni restaurai. 1995 ei il pign sanctuari vegnius cuvretgs cun in niev teg da slondas.
Igl inern dalla caplutta cumpeglia ina nav ed in pign chior, cuvretgs d'in sempel arviul rodund. Las preits internas ein ornadas cun differentas picturas artisanalas dil 18 avel tschentaner. Maletgs che representan la sontga famiglia: la naschientscha da Jesus, la famiglia che retuorna dall'Egipta, Maria che muossa da scriver e leger a Jesus. Vid ils mirs dretg e seniester digl altar pendan era dus maletgs enramai. In representa Nossadunna dallas dolurs e l'auter sogn Antoni e sogn Leci.
Las preits dil chor ein decoradas cun ils quater evangelists e lur attributs: Gion cun il tschéss, Marc cun il liun, Lucas cun il bov e Mattiu cun igl aunghel.
